Luz ahora: 0,10774 €/kWh

TIANA

Habitantes: 5.172  Altitud: 136 m.  Gentilicio: Tianences 
Hoy amanece en TIANA a las 08:42 y anochece a las 18:29
Nº fotos: 34  Nº mensajes: 96 
Puedes completar o corregir la información publicada >>

Situación:

Situació i límits.

Tiana està situada a la Serralada de Marina i a la costa de llevant de Catalunya, a la part més meridional de la comarca del Maresme, a 15 Km de Barcelona i a 20 de Mataró.

Confina al nord amb els municipis veïns de Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, a llevant amb el Masnou i Alella, a migdia amb Montgat, antiga barriada marinera de Tiana fins la seva independència l'any 1933, i a ponent amb Badalona.

Distàncies amb els veïns, des de la plaça de la Vila:

- Sant Fost de Campsentelles: 7Km.

- Santa Maria de Martorelles: 11 Km.

- Alella: 10 Km.

- Montgat: 2 Km.

- Badalona: 7 Km.

Tiana té una extensió de 7,90 km2, la major part de bosc, vinya i matoll.

El terme municipal de Tiana es troba embolcallat per les suaus ondulacions d'unes muntanyes de poca alçada. Aquesta cadena de muntanyes adopta el símil de les vores d'una mitològica petxina que protegeix Tiana dels vents del nord.

El recorregut pels límits municipals el podem dur a terme, a partir de llevant, pel Rocar, el coll de Vendrans, el turó d'en Patiño o del Bessó, els Nou Pins, el turó d'en Galceran, la Brolla d'en Marí o Peluda, el turó d'en Reig, la Conreria, el turó Fra Rafel, el turó de l'Home i el turó d'en Sariol.

Tiana és un poble costerut: des del Pont de Tiana, a la part baixa del límit amb Montgat (a 46,60m sobre el nivell del mar) fins al punt més alt del municipi (el turó d'en Galceran a 486,66 m sobre el nivell del mar), hi ha un desnivell de 440 metres. Si es puja la Conreria, a 413 m d'alçada, es poden veure la plana del Vallès, el Montseny, Montserrat i, per la banda de la costa, des de Vilassar fins a Barcelona.

Vegeu el mapa topogràfic de Tiana.

Vegeu una web amb la topografia de Tiana.

Vegeu una web que parla de la migració d'aus a Tiana.

Segons dades oficials, en l'incendi de l'11 d'agost del 1994 es van cremar prop de 3 km2 entre arbrat i matoll: prop del 40% de l'extensió del municipi tianenc. La part urbana es compon del nucli central i els barris de la Virreina, continu a Montgat, i el Mas Ram, tocant a Badalona.

Població

Tiana té 6.273 habitants (gener, 2002), situant-se encara molt per sota dels municipis del seu entorn com Badalona, Montgat, el Masnou o Alella, que superen en el menor dels casos els set mil habitants.

L'escassetat de sòl declarat urbanitzable i la tipologia constructiva del municipi no ha permès que el creixement del municipi fos espectacular, tot i la seva situació en el contorn barceloní.

La densitat residencial al municipi és de 60 hab/ha de sòl urbà, molt per sota de les densitats que es donen en el municipis propers del continu urbà de Barcelona, amb densitats que superen els 300 hab/ha, però per sobre d'altres municipis de l'entorn com Alella (30 hab/ha) caracteritzats per un creixement dispers.

El creixement demogràfic de Tiana s'ha donat bàsicament a partir dels anys vuitanta. En els darrers anys aquest procés s'ha estabilitzat, tot i que el municipi segueix creixent en quant a nombre d'habitants.

El procés de consolidació de les primeres residències ha estat el factor clau del creixement demogràfic del municipi. En poc més de quinze anys, el percentatge de primeres residències ha augmentat des del 62,6 % l'any 1981, fins el 92,9 % a principis de l'any 2000 sobre el total de residències del municipi.

Activitat econòmica.

Tiana és un municipi bàsicament residencial que acull gran part de la gent que vivia a Barcelona i que ha decidit establir la seva residència a l'àrea metropolitana tot i continuar treballant al Barcelonès.

Per tant els llocs de treball a Tiana són reduïts i estan destinats majoritàriament als serveis, concretament a aquells relacionats amb la satisfacció de les necessitats més immediates de les famílies, com l'alimentació.

Pel que fa als altres sectors, la construcció s'ha vist potenciada pel fort creixement urbanístic de Tiana i en pocs anys ha crescut en gairebé un 42%.

Tot i l'elevat nivell socioeconòmic de la població, per les característiques de Palma de Mallorca residencial del municipi, l'activitat econòmica local té un pes força baix en la renda de la població.

Darrera actualització: maig 2002.

Historia:

Origen del nom Tiana

El document més antic localitzat en el qual se cita el nom de Tiana és de l'any 989. És un document del Liber Antiquitorum de l'Arxiu Episcopal de Barcelona i en un dels paràgrafs apareix el nom Tiziana.

L'origen de la paraula Tiziana és, ara per ara, desconegut. Amb tot, segons l'estudi que va dur a terme el baró d'Esponellà, el nom pot derivar de quatre possibles vil·les romanes: vil·la de Titiano, vil·la de Titiana, vil·la de Ticio o vil·la de Tito. Malgrat tot, no podem descartar altres possibles hipòtesis que apunten que el seu origen sigui anterior a l'època romana, és a dir, que la paraula Tiziana o Tizana sigui una cristianització o romanització d'un nom indígena anterior als romans.

La Tiana romana

Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà, una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.

Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.

De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.

De l'època dels visigots i dels musulmans no hi ha cap resta localitzada a Tiana, tot i que és possible que des del segle IV sant Cebrià sigui titular de la parròquia i patró de Tiana, a causa de les predicacions de sant Cugat (mercader arribat d'Àfrica), per les costes laietanes. En el document del segle XI se cita sant Cebrià de Tiana en la descripció d'unes terres en què Tiana era literalment esmentada de la següent manera: in Chomitato Barch, in maritima, in termine de parochia S. Cipriani martir Tiziana. És possible, doncs, que des del segle IV, primer en una cel·la o sala, després en una petita església o ermita i més endavant en la primera església parroquial de la qual es té notícia de l'any 1100, mai deixés de venerar-se sant Cebrià.

TIANA (SAN CIPRIANO DE): 1. cab. de ayunt. que forma con el barrio de Mongat, en la prov., aud. terr., c. g. y dióc. de Barcelona (2 leg.), part. jud. de Mataró (2). SIT. a 1/2 hora del mar, en el declive de una loma, que forma parte de la cord. de montes, que divide el Valles de la marina; disfruta de buena ventilación, CLIMA templado y sano, y hermosas vistas del mar y de la campiña de Barcelona; no se conocen comúnmente otras enfermedades que las estacionales. Tiene 400 CASAS, la consistorial de poca capacidad, una escuela de instrucción primaria, dotada con 2,000 rs vn, concurrida por 80 niños; varias para niñas en que se les enseñan las labores propias del sexo; una igl. parr. (San Cipriano), servida por un cura de ingreso de provisión real; y próximo a ella el cementerio, distantes uno y otra 1/4 dé hora de la pobl. El TÉRM. confina N. Martorellas y San Fost, del part. de Granollers; E. Alella; S. el mar Mediterráneo, mediante el barrio de Mongat, y O. Badalona, del part. de la capital; en él se encuentra 1/4 de hora dist. del citado barrio hacia el N., una capilla ruinosa, titulada de San Martín del Tours, con un pequeño cementerio en donde se dio sepultura a los cadáveres hasta el año de 1814; y el célebre ex-monast. de cartujos de Montalegre, del cual diremos algo, porque era el más curioso y perfecto monumento de su clase que existía en España, según dice el doctor D. José de Valles en su instituto cartusiano: esta cartuja fue traslación de la de Tarraca llamada de Vallparadis, y data su fundación del año 1415; el primitivo monast., fue lo que se llamó después Conreria, sit. en la cima del monte de este nombre, que antes había sido convento de monjas agustinas (hoy de los Angeles en Barcelona) y después de Ermitaños, no se tardó en construir el monast. al pie de dicho monte, á 1/2 hora del mar, que por ser lugar muy ameno y elevado se llamó de Montealegre; unióse a esta cartuja la de San Pol en la marina, y enajenados sus bienes, como se hizo con los de Valparadis, y con un pingüe legado de Bertrán Nicolás, mercader de Barcelona, extendió el monasterio sus posesiones por el Valles y la marina, hallándose al frente de su construcción fray Juan de Nea, cartujo valenciano, muy favorecido del rey Alonso V. y de la reina Doña María su esposa, con las gruesas limosnas de esta y réditos de la procura que tenia de la misma, adelantó mucho la obra y más todavía con el favor que gozaba del Papa Nicolás V; éste Pontífice nombró a Juan de Nea su Nuncio en España, y le dio amplia facultad para gastar de las rentas apostólicas lo que fuese necesario: así está dicho, que la cartuja de Montalegre hubo de ser, y fue en efecto, de lo más perfecto y curioso que hubo en España en su clase, ya en su forma y capacidad, ya en pinturas y ricos ornamentos. Inútil es ocuparnos en dar una explicación, de su doble y aun triple claustro, largos corredores, curiosidad de su arquitectura, número y forma de las habitaciones o celdas de los monjes, preciosidad de infinitas pinturas y rica biblioteca, pues todo ha desaparecido al furor del saqueo y del incendio en los aciagos días de la revolución, 25 y 26 de julio de 1835; solo se salvó el hermoso edificio de la hospedería, y el no menos grande y sólido de la Conreria, destinado a objetos de labranza y al depósito de frutos, que han sido enajenados, como todos los bienes monacales. El TERRENO es arenisco en su mayor parte, y de inferior calidad, se ha desmontado, mucho para el plantío de viñedo, y en los varios montecillos que contiene se crian pinos, encinas, robles, madroños, brezo y otros arbustos. Pasa por el barrio de Mongat la carretera general de la cap. a Francia; próximo al mismo el ferrocarril de la cap. a Mataró que se está construyendo, y hay ademas varios caminos de herradura que conducen al Valles y pueblos comarcanos. El CORREO se recibe y despacha diariamente para Barcelona. PROD.: trigo, vino exquisito, legumbres y naranjas; cría el ganado preciso para la labor, caza de perdices y conejos, y pesca común del mar. IND.: fáb. de tejidos de algodón, 2 molinos harineros, y fabricación de cal y yeso. COMERCIO: exportación de vino y productos de la ind., e importación de algunos artículos que faltan, POBL.: 356 vec., 1,818 alm. CAP. PROD.: 8.124,267. rs. IMP.: 202,736.
* Diccionario Geográfico – Estadístico - Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Pascual Madoz, 1848.