Justi, aquí te pongo la letra de la canción que le gustá a Juan. Como no sé si habla en valenciano o en español la pongo de las dos maneras, a ver si la aprende y luego la cantamos a dúo.
CATALÁN: LA PATATA.
Diu la teoria de l'evolució,
Que venim dels micos, quina aberració!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
Però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
Igual com els homes ho estan a vegades,
Quan veiem que un home té un nas que esparvera
Tots diem: "refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
Igual que tot "cristo" quan es torna vell.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
I és que la patata sempre ha sigut
Ai! Un assumpte molt pelut.
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,
Que no era una poma, que era una patata...
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
Mira-la amb tendresa i digues-li, mare!
Que cada vegada que fem estofat
No ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sustén
La fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris...
Et dirà el mossèn...
In Fecula feculorum. Amén!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
CATALÁN: LA PATATA.
Diu la teoria de l'evolució,
Que venim dels micos, quina aberració!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
Però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
Igual com els homes ho estan a vegades,
Quan veiem que un home té un nas que esparvera
Tots diem: "refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
Igual que tot "cristo" quan es torna vell.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
I és que la patata sempre ha sigut
Ai! Un assumpte molt pelut.
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,
Que no era una poma, que era una patata...
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
Mira-la amb tendresa i digues-li, mare!
Que cada vegada que fem estofat
No ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sustén
La fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris...
Et dirà el mossèn...
In Fecula feculorum. Amén!
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
De la patata, de la patata.