Comarca del Bages. Capital, Manresa.

Castell de Castellbell, Castellobello, avui degradat per intervencions, documentat l'any 924, al Turó del Castell, abraçat pel primer meandre del riu Llobregat.
Església modernista de la Sagrada Família de la Bauma i Torre de l'Amo, modernistes, d'Alexandre Soler i March, barri de la Bauma.
Torre de l'Amo del Burés, davant el Turó del Castell, modernista.
Ermita romànica de Sant Jaume de Marganell, S. XII, a l'entorn montserratí.
Ermita romànica de Sant Cristòfol de Castellbell, segles XI-XII, a rodalia de Montserrat.
Pont Vell, gòtic, construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l'any 1452, al barri del Burés.
Església de Santa Maria del Vilar, tardobarroca, S. XVIII, barri del Vilar.
Ermita de Sant Vicenç de Castellbell, barroca, S. XVII, al Turó del Castell.
Barris i entorns pintorescs de Sant Cristòfol i el Vilar.
Espai natural del primer meandre del riu Llobregat, a tocar del barri del Burés, i el preparc natural de la muntanya de Montserrat, pel cantó del barri de Sant Cristòfol.

15 d'agost. Festa grossa.

El castell de Castellbell, ja documentat l'any 924, s'emplaça dalt d'un turó al primer meandre del Llobregat, i va pertànyer successivament als Montcada i als Amat, que foren proclamats marquesos de Castellbell l'any 1702.

Des d'època medieval, el castell de Castellbell controlava l'accés del riu Llobregat que comunicava la Catalunya central amb Barcelona. Alhora, també dominava la ruta més bona que accedia al monestir de Montserrat.

Durant la Guerra de Successió, el pont de Castellbell i aquest pas estratègic van estar controlats per companyies de miquelets i voluntaris catalans. A partir de juliol de 1713, quan la Junta General de Braços del Principat va declarar la guerra al Borbó, el castell va guanyar rellevància com a presó de filipistes i plaça des d'on els miquelets atacaren les nombroses incursions francoespanyoles que, des del Vallès o el Llobregat, acudien a Manresa.

Després de tretze mesos de setge sobre Barcelona, l'11 de setembre de 1714 la ciutat va caure ens mans de Felip V. Al cap d'una setmana, el 8 de setembre i amb la capitulació de Cardona, també es reglamentà l'entrega de Castellbell, convertint-se així en un dels darrers baluards de les llibertats catalanes.

Arran de l'arribada del tren el 1859, sota el turó del Vilar van anar apareixent les colònies tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua del riu: el Burés, el Borràs i la Bauma; més amunt, dins la plana de Sant Vicenç, la de Can Serra. La creació d'aquestes fàbriques va atreure nous habitants i va provocar la millora de la xarxa de comunicacions. Al segle xx els nuclis del sector central es van anar agrupant i van experimentar un gran creixement de població amb l'allau d'immigrants provinents del sud d'Espanya als anys 50 i 60. Les diverses crisis del tèxtil han afectat la localitat, de les quals s'ha anat recuperant de mica en mica