La Font de la Mare de Déu és un dels racons més emblemàtics de Manlleu. La seva funció pràctica, subministrament d’aigua, i el seu simbolisme religiós l’han convertit en referent urbà històric.
L’origen de la font cal cercar-lo a l’antiga plaça del Pou, l’actual plaça de Crist Rei, just al davant de l’església de Santa Maria i de l’antiga Casa del Comú o Ajuntament de Manlleu. Allà, hi havia una font que, en ser urbanitzada la plaça de Dalt Vila, es va transformar en pou; a partir d’aleshores va ser necessari treure l’aigua amb cordes i corriola. La dificultat que suposava obtenir l’aigua va fer que el marquès d’Aytona, propietari del terreny, accedís a conduïrla, mitjançant una canalització subterrània, fins al lloc on ara és emplaçada l’actual font de la Marededéu. El 1722 (encara es pot veure la data sota la marededéu) es va construir una capella posant-hi la imatge que li va donar nom.
La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font és antiga i arrelada. A meitat del segle XIX, el Dr. Ramon Andreu, fill de Manlleu, ja va compondre uns goigs, que repetien: De la Font sou nomenada, amparo de tot Manlleu.” En aquella època, segons Domènec Torrent i Garriga, estava envoltada de retaules i altres ofrenes de devots, però el bisbe de Vic els va fer retirar per considerar-los poc apropiats per aquell lloc (1).
El dia 28 de març de 1935 la imatge de la Verge, va ser apedregada per un jove manlleuenc, del qual la premsa només diu que de cognom es deia Caballeria; va quedar afectada la cara de la Verge i un braç del nen Jesús. Les obres de restauració es van donar per finalitzades per la Festa Major. També es va aprofitar per millorar tot el templet tal com testimonia la data que hi ha inscrita en un lateral.
La font també va ser víctima dels temps polítics. El 1936, iniciada la Guerra Civil espanyola, es va destruir la imatge de la Verge que encara era l’original del segle XVIII. L’historiador Esteve Gaja recull el fet que: “tot i la desaparició de la imatge però com sia que persistís el nom secular (i no fos cas que els llibertaris es veiessin obligats a posar en els seus llavis el nom de la Verge Maria si volien convidar els companys a apaivagar llur set amb la millor aigua de la Vila) s’acordà canviar-ne el nom, convenint-se que, d’aquí endavant se’n diria “Font de la Igualtat” i que, perquè fos així, s’hi posés una placa o rètol amb la nova denominació (cosa aquesta darrera que no arribà a fer-se) (2)".
Un cop finalitzada la guerra, el 1939, un devot manlleuenc va iniciar una subscripció per reconstruir-la novament. Va fer-se una nova imatge, de pedra, obra de l’escultor Pere Puntí, que va reproduir de l’antiga. Per fer aquesta escultura va aprofitar les restes de pedra de la figura de Sant Bernat Calbó de la catedral de Vic, que estava situada sobre la façana i que també havia estat destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. La reposició es va fer l’1 de setembre de 1940.
En els primers anys de la dècada de 1970, en arranjar les escales que portaven del carrer de la Font a la plaça de Dalt Vila, es van canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues eren molt malmeses, col·locades el segle XIX i de gran senzillesa. Les noves, que encara es conserven, van ser obra del ceramista barceloní J. Vives, amb dibuix de Francesc d’Assís Pujol i Escalé. Representen dos àngels que aguanten unes àmfores d’on brolla aigua i, sota seu, hi ha un fragment dels goigs escrits l’any 1929.
Del manteniment i l’ornamentació de la Font se n’ocupen les veïnes i els veïns del carrer que porten el títol de ‘pabordes i pabordesses de la font’. Anualment organitzen la seva festa, que ja se celebrava a finals del segle XIX, que té lloc el diumenge dins l’octava de Corpus; pel matí es diu una missa a l’església de Santa Maria i, a la tarda, es resa el rosari i es canten els goigs. Aquests goigs van ser estrenats el 2 de juny de 1929 amb motiu de la festa d’aquell any. La lletra és de mossèn Joan Puntí i Collell i la música de mossèn Ferran Gorchs i tenen laconeguda entrada: “Puix Manlleu us correspon i a l’entorn de vós s’apila, empareu tota la vila, Mare de Déu de la Font”.