Iglesia de Santa María, MANLLEU
La història
- L'església
La primera referència documental sobre l’existència d’una església dedicada a Santa Maria és de l’any 906 i correspon a la dotalia de l’església de Manlleu. En aquest document, un tal Fedanci demana al bisbe de Vic de consagrar l’església que ell mateix ha reedificat en honor a Santa Maria. El fet que faci constar el terme “reedificar” indica clarament l’existència d’una església anterior al 906, però de la qual desconeixem els seus orígens. Tal com indica el mateix document, l’església de Santa Maria estava integrada en aquells moments dins el terme de la ciutat de Roda. Cal entendre la paraula ciutat no en el significat actual, sinó com una unitat administrativa de tipus mitjà que controlava un territori. En aquell moment es donà a l’església de Santa Maria la categoria de parròquia i se la dotà també d’un terme parroquial, amb les corresponents terres, masos i vil·les.
Durant el segle XI, es produïren diversos conflictes amb els senyors del castell de Manlleu, motiu pel qual, el 1084, el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, cedí els delmes i primícies de la parròquia de Santa Maria de Manlleu als esposos Pere Amat de Manlleu i Guisla de Queralt, en compensació de la potestat del castell de Manlleu que els esmentats esposos havien cedit al bisbe de Vic.
Fou probablement en aquell moment quan els esmentats esposos patrocinaren la construcció d’una església nova, bastida en estil romànic i que degué substituir l’antic temple preromànic. La nova església fou consagrada el 1086.
Un cop mort Pere Amat de Manlleu, i malgrat que aquest havia retornat l’església de Santa Maria a la canònica de Vic, se succeïren diversos conflictes entre la seva esposa Guisla i el bisbe de Vic perquè aquesta no confirmà el retorn de la possessió. El conflicte durà fins al 1098, en què es complí el retorn.
- L'església
La primera referència documental sobre l’existència d’una església dedicada a Santa Maria és de l’any 906 i correspon a la dotalia de l’església de Manlleu. En aquest document, un tal Fedanci demana al bisbe de Vic de consagrar l’església que ell mateix ha reedificat en honor a Santa Maria. El fet que faci constar el terme “reedificar” indica clarament l’existència d’una església anterior al 906, però de la qual desconeixem els seus orígens. Tal com indica el mateix document, l’església de Santa Maria estava integrada en aquells moments dins el terme de la ciutat de Roda. Cal entendre la paraula ciutat no en el significat actual, sinó com una unitat administrativa de tipus mitjà que controlava un territori. En aquell moment es donà a l’església de Santa Maria la categoria de parròquia i se la dotà també d’un terme parroquial, amb les corresponents terres, masos i vil·les.
Durant el segle XI, es produïren diversos conflictes amb els senyors del castell de Manlleu, motiu pel qual, el 1084, el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, cedí els delmes i primícies de la parròquia de Santa Maria de Manlleu als esposos Pere Amat de Manlleu i Guisla de Queralt, en compensació de la potestat del castell de Manlleu que els esmentats esposos havien cedit al bisbe de Vic.
Fou probablement en aquell moment quan els esmentats esposos patrocinaren la construcció d’una església nova, bastida en estil romànic i que degué substituir l’antic temple preromànic. La nova església fou consagrada el 1086.
Un cop mort Pere Amat de Manlleu, i malgrat que aquest havia retornat l’església de Santa Maria a la canònica de Vic, se succeïren diversos conflictes entre la seva esposa Guisla i el bisbe de Vic perquè aquesta no confirmà el retorn de la possessió. El conflicte durà fins al 1098, en què es complí el retorn.