El nucli primitiu, que s'estengué extramurs per la
banda de migdia als segles XVIII i XIX, es troba al cim, amb restes de les muralles que l'encerclaven, i modernament s'ha format un barri a la vora de la
carretera de França, que passa a tocar del puig per llevant.
L'església de Sant Iscle de
Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d'una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta
romànica del mur meridional, restes de l'aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l'església és sobrealçada per un mur. Sobre l'extrem N del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d'un de cadireta.
A ponent de l'església hi ha les restes de l'antic castell episcopal, prop del cingle, actual magatzem i
corral, format ara per dos cossos rectangulars que formen angle, on s'aixeca la
torre de la Presó, de planta circular, atalussada; les restes més antigues són dels segles XIV-XV i el bisbat en mantingué la possessió fins a la fi de l'antic règim. Les muralles formaven un recinte que encerclava el planell superior del puig i en resten vestigis de datació diversa; els murs del costat de llevant són els més ben conservats.
El nucli interior del recinte és de carrers estrets, que recorden el passat de la vila (carrer de l'
Hospital, de l'Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la Plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt històrico-artístic.
Luz ahora: 0,01400 €/kWh