Luz ahora 0,16002 €/kWh

SANT HILARI SACALM

Habitantes: 5.064  Altitud: 800 m.  Gentilicio: Hilariencs 
Hoy amanece en SANT HILARI SACALM a las 09:00 y anochece a las 18:19
Nº fotos: 12  Nº mensajes: 5 
Puedes completar o corregir la información publicada >>

Situación:

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba la font Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.

Ayuntamiento:

Resultats electorals de Sant Hilari Sacalm, 2011
Candidatura Vots Regidors
Convergència i Unió 6 46
Partit Independent de les Guilleries 4 32
Esquerra Republicana de Catalunya 3 22
Total 13

Monumentos:

Església de Sant Hilari, d'origen romànic, però reformada el segle XIX.
Balneari de la Font Picant, d'aigua bicarbonatada i ferruginosa. Conserva una font noucentista i l'antic hotel.
Taverna de l'Aigua, edifici noucentista de Josep Maria Pericas.
Antiga parròquia de Santa Maria de Mansolí, del segle XIII.

Hi ha alguns casals singulars:

Mas Saleta, amb una capella gòtica (segle XVI), convertit en castell. Finca dels Marquesos de Mansolí.
Mas Soler, edifici setcentista.
Casal de Villavecchia.
Balneari Font Vella, edifici d'aigues termals
Estadi Municipal (VISTA ALEGRE), estadi de futbol
Museu Guilleries

Fiestas:

via crucis vivent
sant jordi
festa major petita (sant joan)
l'embruix
aplec de la sardana
festa major
la diada
torna serrallonga
fira del bolet i la micologia

Historia:

Ubicat en plenes Guilleries, a l'oest de la comarca, el terme de Sant Hilari Sacalm té 83,56 km quadrats i 5.640 habitants (2004). Tot i que no assoleix les majors alçades, és el municipi selvatà més muntanyós, envoltat pel Pla de les Arenes (1.086 m) a l'oest, la serra de la Gavarra (1.182 m) al nord-oest, la muntanya de Sant Miquel (1.204 m) al nord-est, i la serra del Pedró (929 m) a l'est. Bona part del terme és de bosc, i l'agricultura se centra en les valls, a l'entorn del nucli i al Pla de les Arenes.
El poble es formà entorn de l'església de Sant Hilari, coneguda des del 922 i pertanyent al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Els dominis jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes, sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del terme el que va suposar (i suposa encara) una una de les grans activitats econòmiques de la vila, veritable "capital de les Guilleries", com se la coneix habitualment.
A llevant s'estén l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, documentada des del 939, centrada per l'antiga domus de Vallors i avui pràcticament despoblada. Al nord del nucli, a la vall de la riera d'Osor, hi ha el poble de Mansolí, articulat des de l'església de Santa Maria, format per cases disseminades, i caracteritzat des de finals del segle passat per constituir una gran part de les propietats dels ennoblits marquesos de Montsolís i per hostatjar el balneari de la Font Picant. Encara més al nord, abocada ja a la vall del Ter, hi ha l'antiga parròquia de Querós, centrada per l'església romànica de Sant Martí, que documentem des del 1104. Tradicionalment de pocs habitants, l'any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar les cases i les explotacions més actives de Querós i l'acabaren de despoblar.

SACALM (SAN HILARIO): V. con ayunt. en la prov. de Gerona (4 3/4 leg.), part. jud. de Sta. Coloma de Farnés (1 1/2), dióc. de Vich. (4 1/4), aud. terr., c. g. de Barcelona (10 1/2). SIT. en la falda septentrional de la cord. que divide las aguas de los r. Tordera y Ter; su CLIMA es frío, particularmente en invierno; las enfermedades comunes son las estacionales. Tiene unas 200 CASAS, una igl. parr. (San Hilario) servida por un cura de térm., de provisión real y ordinaria y 2 vicarios; de ella es aneja la de Sta. Maria de Monsoliú, y el cementerio le tiene contiguo. El TÉRM. confina N. Sta. Margarita de Vellors; E. el mismo y San Miguel de Cladells; S. Juanet y San Pere Desplá, y O. Cerdans y Espinelvas: en él se encuentran excelentes aguas potables y 2 fuentes de aguas medicinales; la una es acídula y la otra ferruginosa, mereciendo particular mención la primera, cuyas aguas de temperatura fría y abundantes en gas ácido carbónico, producen maravillosos efectos en las enfermedades calculosas, catarros vexicales y varias afecciones de vientre; además de los muchos enfermos que concurren a la pobl. a tomar estas aguas, se envían a Barcelona y a otros puntos. El TERRENO es montuoso; le cruzan varios CAMINOS de herradura que conducen a Sta. Coloma, Vich, Arbucias y pueblos limítrofes; todos se hallan en mal estado. PROD.: cereales y legumbres; cría ganado lanar y caza abundante de liebres, conejos y tordos. IND.: un molino harinero y algunas alfarerías, cuya obra es muy estimada por la excelente fabricación de cristales, retortas y demás utensilios químicos. COMERCIO.: importación de trigo y otros art. qué faltan, y exportación de los sobrantes y prod. de la ind. POBL.: 134 vec., 093 almas. CAP. PROD.: 0.727,200. ÍMP.: 108,180.
* Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de España. Pascual Madoz, 1848.

Turismo:

Hay un nuevo complejo hotelero-rural. Esta bien conseguido y a precios razonables, pero en la restauración, es bastante mejorable. Puedes hacer cicloturismo por la zona o senderismo sin problema alguno.