Luz ahora: 0,07878 €/kWh

SEROS: Hola Cristina! perdene que jo aixi trigat tant en respondre't...

Hola jo m'anomeno Felip Vera Andersson, als anys 1970 jo vaitg vindre de visite a Seros amb le meve avie que s'anomenabe Montserrat Jove. Nosaltres veniem de visite a le familie, Angel Ibars s'snomene si jo recordo bè. Ell viu o vivie al carrer Barcelonete si jo recordo bè i mès a mès crec que ere el numbre 6. Si algù de Seros pot escriure'm i dir algune cose jo estarie molt content.
Jo vivie a Barcelone i are visc a Suecie en Södertälje, gracies

Hola, jo em dic Cristina soc la neta de l'Angel Ibars, la meva avia i la meva mare tambè s'enrecorden de tu. A vegades a l'avia li he sentit comentar, que li agradaria tenir noticies de la teva familia, l'ultim que sabia era que havieu anat a Suecia. Però no tenia cap adreça per a posar-s'he amb contacte amb vosaltres.

Salutacions

Hola Cristina! perdene que jo aixi trigat tant en respondre't el teu e-mail. Però jo estic molt enfeinat aqui a Suecia, encare que are ja he arreclat que jo vaitg perdre le meve clau per contactar-me amb els pobles de Espanya. Le meve adresse de e-mail es: vera_f1@hotmail. com, però vaitg tindre que demanar une nove clau. Llavors ho vaitg fer amb un altre adresse: llyppis@gmail. com. Despès dáqueste xerrade, jo os dirè que el meu pare vare morir al 2002 de cancer - Ell vare morir a les illes Canarias, on trevallabe. Le meve havie vare morir aquí a Suecia a l'any 2006, perque elle no podie viure si el seu fill ja ere mort. Jo vaitg patir d'une encefalitis a l'any 1989, encare que sempre jo m'he agafat, en que els metges varen fotre le pote. Perque quan nosaltres verem demanar el meu historial, ells varen dir que l'havien perdut l'any 1992. Que jo em vaitg canviar d'hospital per le gimnasie, perque le gimnasie a aquell hospital ere molt dolente. Doncs ma mare vare trucar a l'oficine d'une emprese sueque de medicine. Ells no sabien que es podríe fer amb mì, però ells varen recomenar le gimnasie a un altre hospital.
L'any 1991 jo tenie une promese a Barcelona, elle ere de Sevilla però vivie a Barcelona. Encare que desprès del que em vare passar, com jo vaitg acavar en cadire de rodes. Elle un die a casa estant sols, em vare dir que em deixave. Que no digues res a casa fins que elle s'hagues anat, però elle havie trovat un altre en qui es casarie. Aqueates varen ser paraules molt fortes per a mí, però jo em trovabe bè despres d'uns dies mort (en coma). Aixis que jo li vaitg dir adeu i paiubè, aquests han sigut molts anys en solitut i lluite per le vide. Jo no m'aixeco de le cadire de rodes, però el 10 de juny finalment jo em vaitg casar amb une done de 46 anys. Elle es sueque i jo tinc 44 anys, elle i ma mare no es poden veure. Elles tenen els seus motius, però qui viu amb le meve done soc jo i punt.

Salutacions i recordts desde el gel i le neu, Felip
Respuestas ya existentes para el anterior mensaje:
Perdoneu-me el meu català, però aqui Suecia el català es une llengüe que quasi ningù parla. I a mès jo vaitg escriure le meve carte a Cristina, desde el meu entrenament de trevall. Jo estic une mique desenganat amb el meu "trevall" are, encare que mique en mique si un no es rendeix pot fer moltes coses.
Per internet jo vaitg estar buscant une parelle, sempre molt sincer. Jo no amagabe le meve situaciò en cadire de rodes, moltes dones m'escrivien però elles volien que jo lis manes diners. Totes elleseeren lluny de Suecia, però inesperat em vare respondre une sueque, d'un altre provincie però d'aqui Suecia on are estic vivint. Nosaltres ens varem trovar enamorar l'any pasat i casat aquest any. Jo no em rendie i sabie que hi havie algune done per a mi en algùn lloc. Are no mès es trovar une feine, que es molt posible are amb els metges sense fronteres. Portar el seu trevall administreatiu. ... (ver texto completo)