El topònim de
Talarn deriva de TALARNO, fortalesa cèltica erigida al s. VII abans de Crist. La vila es va formar al capdamunt d'un turó, a recer de l'antic castell, que n'ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet que, amb el temps, esdevindria un dels centres de població més importants de la comarca.
El lloc s'esmenta al 1060, quan el comte de Pallars va cedir el territori de
Tremp, que era de Talarn, a la mitra d'Urgell per a la construcció de la col·legiata de
Santa Maria. El 1370 el rei li va atorgar el dret de celebrar fira i mercat.
El 5 d'octubre de 1453, el rei Alfons V d'Aragó i IV de Catalunya constitueix TALARN capital de la sotsvegueria del Pallars i residència obligada dels sotsveguers. (La vila tenia vot a corts).
Durant els segles XVII i XVIII, Talarn es converteix en residència habitual de la noblesa. L'any 1716 esdevé seu de corregiment, (per haver sigut filipista en la guerra de Successió), que tindrà com a excepcional corregidor, l'any 1784, el baró d'
Eroles D. Joaquim Ibáñez -
Cuevas i de Valonga, il·lustre predecessor de qui, anys a venir, serà capità general de Catalunya, D. Joan Ibáñez Cuevas.
