Orígens dels
Toralla
Alamany de Toralla, deposant del comte Arnau Mir de
Pallars Jussà El successor d'Alamany és Bernat de Toralla que es documenta entre 1201 i 1244. Bernat de Toralla es documenta entre 1244 i 1287. Té feus simultàniament pels comtes-reis de Catalunya i pels comtes de Pallars. Bernat de Toralla es documenta entre 1244 i 1287El 1270 el rei Jaume I l'obliga a prestar-li serveis militars degut a la possesió del feu del castell de Toralla El Fogatge de 1497 i figura: Malmercat._ Mossèn (Antoni) Toralla senyor del dit lloch, Mossèn Jaume, rector del dit lloch, Lo Balle Pere Monich La
casa Toralla tornarà a emparentar amb els Copons de Malmercat pel matrimoni de Marina de Copons i de Cordelles Baronesa d'Eroles = Sr. Areny i de Toralla, Baró deClaret (1739). Varvassors de Toralla.
Aquí podem veure la gra importacia que va tenir Toralla al Pallars a l'Edat Mitjana. Processos d’inquisició del domini jurisdiccional pallarès de la Varvassoria de Toralla, al segle XVI. un total de nou processos de bruixeria compresos entre els anys 1566 i 1575. Uns processos on consten acusacions i confessions d’emmetzinaments, d’assassinats, de pactes amb el diable i amb el Boc de Biterna, etc., que trasbalsaren la societat pallaresa del segle XVI i que ens aproximen a la cruesa d’un moment històric força desconegut a les nostres contrades i d’un fenomen, el de la bruixeria.
La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen
medieval que fins a principis del segle XVII apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla. Era en mans de la
família cognominada Toralla, ja esmentada des del segle XII. En efecte, el 1281 Bernat de Toralla cedeix al Comte de Foix els drets que tenia a la Vall Ferrera, i el mateix any Pere II el Gran dóna al de Toralla diversos castells, entre ells el de Toralla.
Els Toralla, doncs, ja eren feudataris del poble i castell del seu mateix nom, però abans del 1632 se'ls reconegué el títol de varvassor, seguint una moda creada en aquell moment a partir de la divulgació de la llegenda dels Nou barons de la fama, on es narra la naixença mítica de Catalunya, i en la qual s'atribuïa un varvassor a cada comtat. El de Toralla obtingué aquest reconeixement, i el 1632 es coneix ja Lluís de Tosalla com a varvassor, amb domini sobre els llocs de Toralla, Claverol,
Erinyà, Mentui, la Pobleta de Bellveí,
Reguard,
Serradell i
Torallola.
El castell de Toralla, seu inicial de la varvassoria del mateix nom
Un segle més tard, l'hereva de la varvassoria de Toralla era Emerenciana de Toralla, qui es casà amb Francesc de Sentmenat i de Perapertusa. Del matrimoni nasqué el primer marquès de Sentmenat, qui comptà entre el seu patrimoni l'aleshores ric i extens procedent dels Toralla. El 1851, a la fi de l'Antic règim, Erinyà i Toralla encara pertanyien al patrimoni dels de Sentmenat, en aquell moment marquesos de Sentmenat i comtes de Ciutadilla i de Múnter, entre altres títols, enmig dels quals hi havia el de varvassors de Toralla..
La major part de territoris de la Varvassoria de Toralla eren dins de l'antic terme de Toralla i Serradell, però també s'estenia pel de Claverol, i pels actuals termes de
Senterada (Reguard), la
Torre de Cabdella (la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars, al Pallars Sobirà (Mentui).
Al poble de Toralla (964 m) és situat entre els barrancs de Serradell i de Mascarell, a l'extrem de llevant de la serra de Sant Salvador i a uns 5 km de la carretera de la Pobla a Senterada, dominat per un esperó rocós molt característic, amb les restes d'una torre, part de l'antic castell medieval de Toralla
