La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del segle XVII apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla. Era en mans de la família cognominada Toralla, ja esmentada des del segle XII. En efecte, el 1281 Bernat de Toralla cedeix al Comte de Foix els drets que tenia a la Vall Ferrera, i el mateix any Pere II el Gran dóna al de Toralla diversos castells, entre ells el de Toralla.
Els Toralla, doncs, ja eren feudataris del poble i castell del seu mateix nom, però abans del 1632 se'ls reconegué el títol de varvassor, seguint una moda creada en aquell moment a partir de la divulgació de la llegenda dels Nou barons de la fama, on es narra la naixença mítica de Catalunya, i en la qual s'atribuïa un varvassor a cada comtat. El de Toralla obtingué aquest reconeixement, i el 1632 es coneix ja Lluís de Tosalla com a varvassor, amb domini sobre els llocs de Toralla, Claverol, Erinyà, Mentui, la Pobleta de Bellveí, Reguard, Serradell i Torallola.
El castell de Toralla, seu inicial de la varvassoria del mateix nom
Un segle més tard, l'hereva de la varvassoria de Toralla era Emerenciana de Toralla, qui es casà amb Francesc de Sentmenat i de Perapertusa. Del matrimoni nasqué el primer marquès de Sentmenat, qui comptà entre el seu patrimoni l'aleshores ric i extens procedent dels Toralla. El 1851, a la fi de l'Antic règim, Erinyà i Toralla encara pertanyien al patrimoni dels de Sentmenat, en aquell moment marquesos de Sentmenat i comtes de Ciutadilla i de Múnter, entre altres títols, enmig dels quals hi havia el de varvassors de Toralla..
La major part de territoris de la Varvassoria de Toralla eren dins de l'antic terme de Toralla i Serradell, però també s'estenia pel de Claverol, i pels actuals termes de Senterada (Reguard), la Torre de Cabdella (la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars, al Pallars Sobirà (Mentui).
Els Toralla, doncs, ja eren feudataris del poble i castell del seu mateix nom, però abans del 1632 se'ls reconegué el títol de varvassor, seguint una moda creada en aquell moment a partir de la divulgació de la llegenda dels Nou barons de la fama, on es narra la naixença mítica de Catalunya, i en la qual s'atribuïa un varvassor a cada comtat. El de Toralla obtingué aquest reconeixement, i el 1632 es coneix ja Lluís de Tosalla com a varvassor, amb domini sobre els llocs de Toralla, Claverol, Erinyà, Mentui, la Pobleta de Bellveí, Reguard, Serradell i Torallola.
El castell de Toralla, seu inicial de la varvassoria del mateix nom
Un segle més tard, l'hereva de la varvassoria de Toralla era Emerenciana de Toralla, qui es casà amb Francesc de Sentmenat i de Perapertusa. Del matrimoni nasqué el primer marquès de Sentmenat, qui comptà entre el seu patrimoni l'aleshores ric i extens procedent dels Toralla. El 1851, a la fi de l'Antic règim, Erinyà i Toralla encara pertanyien al patrimoni dels de Sentmenat, en aquell moment marquesos de Sentmenat i comtes de Ciutadilla i de Múnter, entre altres títols, enmig dels quals hi havia el de varvassors de Toralla..
La major part de territoris de la Varvassoria de Toralla eren dins de l'antic terme de Toralla i Serradell, però també s'estenia pel de Claverol, i pels actuals termes de Senterada (Reguard), la Torre de Cabdella (la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars, al Pallars Sobirà (Mentui).