Rebaja tu factura AQUÍ



fuertes rachas de viento azotaron ayer bizkaia
" ¡Vaya vuelo! Tres intentos de aterrizaje en Bilbao y, al final, desviados a Vitoria"
El viento volvió a desviar ayer vuelos de Loiu, aunque solo uno toma tierra en Foronda. Otros acabaron en Zaragoza, Madrid y París
FESTIVIDAD DE LA CANDELARIA, A DARMÓS
Un año más Darmós arranca con sus fiestas invernales, en honor a la “Virgen de la Candelaria”, patrona de la población y, también de los electricistas.
La fiesta comenzó el sábado 1 de Febrero, con una misa solemne, celebrada por nuestros párrocos, “Dámaso” y “Soriano” acompañados de la coral de la parroquia “Voces Amigas”. Acto seguido se paso como es tradición, a la bendición de las candelas y, a la procesión en torno a la iglesia.
A la salida de estos oficios ... (ver texto completo)
menuda casa, pepe
Si que es guapa la casa, pero no es mia, es de unos amigos de Barcelona, que se enamoraron del pueblo y se compraron una casa vieja, reformandola toda de arriba abajo, dejandola nueva y muy moderna. Saludos
menuda casa, pepe
me voy a tomar el cafe, en casa un abrazo
menuda casa, pepe
hoy nos ha dejado la flor mas bonita de miravet, de nueve años de edad.
ana, siempre te recordaremos, y estas flores, floreceran todos los dias para ti, un beso muy grande.
El once de Septiembre, como en todos los pueblos de Catalunya, grandes y pequños sin escepcion, se celebro la diada de esta comunidad, que camina hacia un derecho a decidir. Asi lo demostró el (millon seiscientas mil) persones que formaron la "cadena humana". I los que no fueron por la causa que fuese, lo celebraron en sus poblaciones, con numerosos actos, tanto politicos como ludicos.
En la localidad de Darmós, por la mañana se leo un manifiesto, sobre los derechos de los Catalanes, i acontinuacion ... (ver texto completo)
Una vez más Darmós arranca sus fiestas patronales de verano 2013, en honor a San. Roque, protector de las enfermedades. Como cada año sus calles se engalanan de banderas, qué dan un ambiente festivo a la población, i anuncian la proximidad de las fiestas una semana antes de que den comienzo oficialmente, ya que la semana antes, se celebran actos lúdicos solo por la noche.
La fiestas dieron comienzo el día 14, con un concurso de dibujos infantiles, y por la noche, una representación de zarzuela, ... (ver texto completo)
Felicidades, a la asociación de vecinos y, casal recreativo de Darmós por estas fiestas tan maravillosas, de este año 2013, en que cada año son superadas con mas éxito, que las anteriores.
Ojala sigan siempre así de dinámicos, ya que nuestro pueblo se lo merece, y es un gran participante en todo sus actos, tanto lúdicos, culturales y religiosos.
Darmós-sanos segué para adelante como asta hora. "FELICIDADES TU SI QUE VALES"
muy bueno
En los pùeblos de Cataluña, que están en franga con Aragon. Aparte de danzar la sardana, tambien se baila la jota. Antiguamente se hacia esta danzada con una coca en la mano, llamandose también el (baile de cocas). Ahora ya solo se baila la jota, sin la coca.
Esta danza recuperada, solo se baila en los pueblos que limitan con los de Aragon, ahi el nombre de pueblos de la franja, donde tanto en los de la parte de Aragon como de Catalunya se habla el Aragones i Catalan.
buena cena veo
garbiñe, eso eran partidas de bingo, que se realizan todas las noches antes de las fiestas.
muy bueno
buena cena veo
El Sábado día 3 de Agosto, fue presentado ante todos los Darmós-sanos que quisieron asistir a este acto, él libro del programa de las fiestas de verano 2013, dedicado a la festividad de “San. Roque”, en la plaza de la Mata de esta localidad, y que se celebraran los días: 14,15,16 17 y 18 de Agosto.
Los actos empezaron con una típica cena a base de pan con tomate y jamón, regada con excelentes vinos de las bodegas que se encuentran en esta población de la ribera del Ebro. La fiesta continuo con discoteca ... (ver texto completo)
Els follets són unes criatures molt especials que viuen al bosc i que cuiden la natura. Moltes vegades són els humans els qui més embruten el bosc, i els follets s'han endut més d'un ensurt per culpa seva. Aquest mes, tens la oportunitat de conèixer a l'Albert, un dels follets més famosos del poble.
Fa més anys que panys que existeix un dels secrets més ben guardats. Un secret del qual ningú gosa parlar-ne. Com pots explicar l’existència d’éssers màgics sense que pensin que t’has begut l’enteniment? Però és del tot cert!
En un país anomenat Darmós habiten uns follets de l’alçada d’un pardal. Van vestits amb robes d’aspecte medieval i tenen com a missió conservar la natura. És una feina anònima i silenciosa.
Els pagesos, però, saben que tenen petits ajudants, que els donen un cop de mà traient les males herbes, espantant els ocells més golafres i mantenint el camp net de la brutícia que generen alguns humans. A canvi, fan veure que no s’adonen de la desaparició d’alguns fruits de les collites, una miqueta de vi del celler, i un xic d’oli i pa del rebost…
L’Albert és un dels follets més trempats, treballadors i populars. És força jovenet, té aproximadament uns 300 anys, i uns ulls vius i negres com el carbó. Viu en un poblet anomenat Darmós. Quan li toca el torn de vigilància, gaudeix passejant pel camp i ensumant la flaire del romaní, la farigola i l’espígol. Xal•la –que és com es diu passar-s’ho bé en aquelles terres– quan revisa els ceps, les oliveres i els cirerers. Aprofita per fer petar la xerrada amb els pardals, les orenetes, els pinsans, els conills i la resta d’animals que habiten per aquells indrets.
Els follets estan molt ben organitzats. Cadascú té una tasca a fer. Però darrerament els descuits d’alguns humans els porten de cap. No donen a l’abast per netejar burilles, papers, llaunes, ampolles i altres deixalles escampades pel camp.
Un dia, una cigarreta mal apagada provoca una gran incendi en un poble proper. L’Albert crida als seus companys i, amb l’ajuda de les raboses, els esquirols i els animalons més ràpids van a recollir aigua al riu per sufocar les flames. Amb molt d’esforç ho aconsegueixen tot i que llavors el tros de bosc cremat ja és molt extens.
Els follets estan desolats. S’han quedat sense llar i han de marxar cap a Darmós. Però aviat apareixen els primers conflictes: tot un seguit de baralles i discussions amb els follets d’aquell d’indret perquè no es posen d’acord sobre com repartir les tasques. Els follets de Darmós volen que els nouvinguts facin les feines més feixugues i aquests s’hi neguen. L’Albert no pot entendre alguns comentaris dels seus companys:
– “Venen de fora per treure’ns la feina!”
Cansat d’aquests enfrontaments, l’Albert convoca a tots els follets i els hi diu: “I si us hagués passat a vosaltres el que els ha passat a ells? Us agradaria que us acollissin donant-vos les feines més pesades? El món és de tots, i ben organitzats tots hi tenim cabuda. Si ens repartim les feines més feixugues entre tots, tots viurem millor”.
Avergonyits pel seu comportament, els follets decideixen signar una treva. Es reparteixen les feines d’una manera més justa i ho celebren amb un dinar on tothom hi aporta alguna cosa del seu poble. Acaben la festa cantant, ballant i “xal•lant”, que és el que veritablement agrada als follets.
Ja ho sabeu… Quan aneu al camp vigileu per on trepitgeu… Qui sap si teniu sort i us trobeu amb un d’ells… ... (ver texto completo)